(Saint-Nazaire, 1940). Ha estat professor de Literatura Clàssica a França i, posteriorment, a Beirut, Tunísia, Casablanca i Madrid.

(Fez, 1944). Escriptor, pintor i professor de Filosofia. Premi Goncourt l’any 1987 per la novel·la La nit sagrada. Tahar Ben Jelloun comparteix la seva vida entre París, Tànger i Marràqueix.

(París, 1948). Professora adjunta de Literatura Moderna (París IV, La Sorbona), vicepresidenta de la Societat d’Estudis Camusians de 2009 a 2017 i membre del comitè de redacció de la revista Présence d’Albert Camus.

(Belfort, 1954) és historiador, etnòleg i, de 1982 ençà, conservador de museus.

(Argel, 1955). Autor de cómics.

(Puerto de la Cruz, 1948). Periodista, escritor y editor.

(Haifa, 1950). Cineasta i arquitecte (Universitat de Berkeley). La seva obra ha merescut nombrosos premis i arreu del món.

(Boulogne-Billancourt, 1951). Periodista especialitzat en geopolítica internacional, és autor de diverses obres sobre les relacions internacionals i ha rebut sis premis de periodisme, entre els quals hi ha el Premi Albert Londres i el Premi Europeu de la Premsa.

(Santiago de Chile, 1956). Artista, arquitecte i cineasta. Ha rebut els premis Guggenheim Fellowship l’any 1995, McArthur Fellowship l’any 2000 i Hiroshima Art Prize l’any 2019.

(Dijon, 1983). Conservadora i comissària d’exposicions.

(Atenas, 1941). Assagista, novel·lista i traductor. L’any 1995 va obtenir el premi a la millor novel·la amb Le Dicôlon. El 2017 va rebre el Premi a la difusió de la llengua i literatura franceses.

(París, 1956). Doctora en Filosofia Grega (Universitat de la Sorbona, París IV), va treballar sota la direcció de Pierre Aubenque i ha fet estades de recerca a Grècia per estudiar la noció de «la mesura justa» en Aristòtil.

(Nàpols, 1950). Novel·lista, periodista, poeta i traductor d’hebreu antic i ídix. Ha rebut el premi France Culture (1994), el premi Femina Étranger amb la seva obra Montedidio (2002), el Premi Europeu de Literatura el 2013 i el Premi Europeu de Literatura del Parlament Europeu el 2016.

Isabel Muñoz (Barcelona, 1951). Fotògrafa de renom mundial. Destaca en les tècniques de platinotípia i els grans formats, elements dels quals se serveix en voler reforçar el seu missatge de passió pel cos com a mitjà per a abordar l’estudi dels éssers humans.

(Florència, 1974). Professora de Filosofia i Història.

(Oviedo, 1966). Escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta. Pel conjunt de la seva obra i per la seva tasca en la promoció de la cultura grega, ha rebut, entre altres importants reconeixements, el títol d’Ambaixador de l’Hel·lenisme.

(Nantes, 1952). És periodista des de 1976.

(Lorient, 1965). Ensenya literatura francesa a la Universitat Catòlica de l’Ouest a Angers.

(Haifa, 1947). És escriptor, traductor del poeta palestí Mahmoud Darwich, diplomàtic i, des de 2006, ambaixador i observador permanent de Palestina davant la UNESCO.

(París, 1963). Artista multidisciplinari. Viu a Londres i treballa entre Algèria, París i Londres.

(Lleida, 1973). Periodista i subdirectora d’eldiario.es.

(França, 1950) és professor de Llengua i Civilització Franceses a la facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat Dokkyo del Japó, país on va emigrar el 1975.

(Bagdad, 1950). Escriptora i activista iraquiana.