https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/03/2_Incipiens.png


Presentam el II Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens, un premi el focus del qual està posat en la creació i en la recerca periodística en el seu sentit més camusià, quan el periodisme no està al servei del qui fa la història sinó que dona veu als que la pateixen.

Els projectes que aquí es presenten són de periodistes que han estat nominats pels nostres satèl·lits del Mediterrani, experts i coneixedors del periodisme de recerca al seu país: Mustapha Benfodil, Nathalie Galesne, Blanca Garcés, Cathy Kattar, Erri de Lucca, Martine, Matthieu Job, Jessica Murray, Silvia Omedes (Photographic Social Vision), Christian Pheline, Bertan Selim, Agnès Spiquel, Juan Valbuena, l’Associació de Periodistes de Recerca i l’Associació de Periodistes dels Illes Balears.

Darrere dels projectes candidats hi ha vint periodistes incipients (Manuel Aguilera, Ghayyan Al Amine, Mohamed Mahdy, Fabiola Barranco, Federica Araco, Marco Carmigan, Mireia Comas, Sara Creta, Rehab Eldalil, Nada Harib, Hicham Houdaïfa, Javier Jennings Mozo, Jordi Jon, Yohanne Lamoulère, Faris Lounis, Mohamed Mahdy, Arturo Martín Varas, Lina Meskine, Sara Montesinos, Ager Oueslati, Ferida Pacha i Marianne Roux), originaris de deu països (Algèria, Egipte, Espanya, França, Itàlia, Líban, Líbia, el Marroc, Tunísia i Turquia), que segueixen, en les seves recerques i obres, la petjada ètica que Albert Camus va deixar impresa en el món del periodisme.

La gran majoria d’aquests projectes se centren en les persones, en els detalls, en el nom propi i en el fet concret i localitzat, de manera que cada història és una fractal de tota la problemàtica que s’hi reflecteix. Són maneres de mostrar que estan a les antípodes del titular i de les estadístiques. Aquí s’aprofundeix en el que significa cada tragèdia soferta en el desemparament d’una guerra, d’un exili, d’una orfandat o de la desaparició de casa teva, del teu poble i de la seva gent.

Des que hi ha història, les circumstàncies del món fan necessàries aquestes veus empàtiques, íntimes i commogudes, que es generen al costat dels vençuts i que donen claredat des de l’esperança en un canvi en les vides en les quals recau la injustícia i la desraó.

Només des d’aquí és possible que el periodisme sigui «la professió més bella del món».


Candidats Incipiens


https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Federica-Araco.jpg

Federica

Araco

Les lieux de l’absence. Les villages fantômes de Calabre, entre abandon et renaissances 

Ciutat de residència: Roma
País d’origen: Itàlia

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat

 

Federica Araco (Itàlia, 1980) és periodista, editora i traductora. Tracta temes vinculats als drets humans, els fenòmens migratoris, les qüestions de gènere i el desenvolupament sostenible, i posa el focus en realitats concretes com poden ser la dels refugiats kurds i sol·licitants d’asil a Roma o les treballadores domèstiques i auxiliars de la llar moldaves.

En aquest projecte, se centra en els pobles fantasma d’una de les regions més afectades per aquest preocupant fenomen d’anorèxia residencial, Calàbria. Pobles buits d’habitants o en risc de ser-ho, i sempre exclosos de la producció industrial i dels itineraris dels operadors turístics. Aquest implacable èxode ha erradicat comunitats senceres, ha trencat els llaços afectius i ha dispersat per tot el món coneixements, mites i rituals amb tradicions mil·lenàries.

A través d’entrevistes, retrats i històries, el projecte pretén donar veu als que han abandonat aquest territori, en el passat o més recentment, i als que han decidit quedar-s’hi, o tornar, i han demostrat coratge i resiliència.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #menorca #pueblosabandonados #calabria #diáspora


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Manuel-Aguilera-Povedano_Foto-Manuel-Aguilera.jpg

Manuel

Aguilera

Sirenas en el paraíso 

Ciutat de residència: Palma (Mallorca)
País d’origen: Espanya

Web
Facebook
Instagram
Twitter



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Manuel Aguilera (Espanya, 1978) és periodista i investigador de la guerra civil espanyola. Autor de nombrosos articles sobre el tema, ara emprèn una recerca a fons sobre la primera regió de la història a sofrir bombardejos sistemàtics de la població civil des de l’aire, les Illes Balears. L’actual aeroport de Palma va ser un punt estratègic, on Mussolini va crear una base militar crucial per al domini de tot el llevant espanyol, decisiu en la victòria dels revoltats contra la II República i des d’on va realitzar salvatges bombardejos sobre Artà (Mallorca), Menorca, Eivissa i tota la costa est espanyola.

«Aquesta recerca vol donar visibilitat per primera vegada a aquestes víctimes innocents; posar-los nom i cognoms i conèixer la seva història personal. A més, es recopilarà tot el material fotogràfic sobre els fets (la població i els mateixos pilots van fer fotografies)».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #menorca #guerracivilespañola #franquismo #baleares #bombardeos


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Ghayyan-Al-Amine.jpg

Ghayyan

Al Amine

My mother in time 

Ciutat de residència: Doha
País d’origen: Líban

Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
No iniciat

 

Ghayyan Al Amine (Beirut, 1982) és director de televisió, cineasta de professió i fotògraf per passió, llenguatge en el qual està desenvolupant nombrosos projectes premiats.

El que aquí presenta parteix del més íntim, d’allò familiar, de la mare com a figura per mostrar de fons Beirut, més enllà el Líban i, encara més, l’Orient Mitjà. Les petjades del passat, les seves ferides i pèrdues, en la narració vital de la mare, es desplaçaran a les petjades en cases, objectes o tombes producte dels avatars socials històrics.

«La mateixa Beirut i la seva història seran una part essencial del projecte, ja que la meva mare ha passat la major part de la seva vida en aquesta ciutat agredolça que desborda de vida i de mort i de tot el que hi ha al mig».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #menorca #beirut #líbano #historiasdevida


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Fabiola-Barranco.jpg

Fabiola

Barranco

Los lugares del exilio

Ciutat de residència: Madrid
País d’origen: Espanya

Instagram
Twitter



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat

 

Fabiola Barranco Riaza (Madrid, 1989) és llicenciada en Periodisme i té un Màster en Acció Solidària i d’Inclusió Social. Treballa com a periodista freelance, i està especialitzada en migracions i drets humans. El perfil multidisciplinari de la periodista li permet investigar diferents camps i aportar una visió cuidada dels temes que tracta.

El seu projecte vol abordar les migracions a Espanya des d’una perspectiva més humana i experimental, sense deixar de costat les dades, les xifres, els contextos i els matisos. Una narrativa que aborda qüestions tan importants com el sistema d’acollida, la burocràcia, els discursos d’odi, però també la reacció de la societat que acull en clau de convivència. El llibre abordarà els capítols des de diferents conceptes (l’emoció, l’acollida, la por, el desconegut, la nostàlgia o l’esperança) i s’hi contaran les històries de les i dels protagonistes de la migració a Espanya, per conèixer aquests llocs als quals els ha portat l’exili.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #menorca #exilio #historiasdevida #acogida #españa


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Marco-Carmignan.jpg

Marco

Carmignan

Reznica 

Ciutat de residència: Vicenza
País d’origen: Itàlia

Web
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Marco Carmignan (Itàlia,1991) és fotògraf, cineasta i explorador de National Geographic. Actualment resideix a Vicenza (Itàlia).

Reznica (en serbocroat, ‘tall’) és una recerca visual, iniciada el 2019, que indaga en les diferents maneres de trobar la llar en algunes històries de migració i desplaçament entre Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Croàcia, que se succeeixen des de fa més de 30 anys després de l’esclat dels conflictes iugoslaus. Ho fa a través del seguiment de les vides de sis persones que encara pateixen les conseqüències d’aquesta guerra.

En el projecte que presenta, vol aprofundir en dues d’aquestes persones. D’una banda, Mirjana, que va fugir amb els seus fills i va deixar casa seva i els seus pares a Tuzla, a Bòsnia i Hercegovina; va estar refugiada fins al 2019 al centre col·lectiu de Varna. D’altra banda, Borislav, de 23 anys, estudiant de Teologia a Belgrad, criat des de nen en aquest centre i que no se sent ni serbi ni refugiat, i la història del qual constitueix el retrat de tota una generació.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #refugiats #guerradelsbalcans #històriesdevida


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Mireia-Comas.jpg

Mireia

Comas

Diamants

Ciutat de residència: Terrassa
País d’origen: Espanya

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
Fase inicial (inèdit)

 

Mireia Comas (Espanya, 1976) és fotògrafa documental i fotoperiodista freelance. La seva obra se centra principalment en els moviments socials del seu país i en la denúncia de les injustícies dels més vulnerables.

Amb aquest projecte vol trencar el discurs que permet invisibilitzar els migrants menors en situació irregular a Espanya, i que els situa en un estat d’indefensió i desemparament davant les administracions i els cossos policials. Va iniciar el treball abans de la pandèmia en contacte amb 14 joves procedents del Magreb que vivien en condicions d’extrema vulnerabilitat i insalubritat a Terrassa. «Por, burocràcies, papers, desídia i desinformació els obliguen a viure immersos en la temporalitat, ancorats permanentment en un “no arribar”, com denuncia Shajra Khosravi». El treball es basarà, entre altres coses, en el diàleg amb les reflexions dels joves.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #desamparamentlegal #nenssmigrants #històriesdevida #magreb #espanya


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/sara-creta.jpg

Sara

Creta

Return to Darfur 

Ciutat de residència: París
País d’origen: Itàlia

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Sara Creta (1988) és fotoperiodista i directora de documentals, amb una àmplia experiència en la recerca d’abusos dels drets humans.

Return to Darfur és un projecte de fotografia documental que investiga la realitat dels records de la guerra i la migració. Ho fa seguint el viatge d’Anwar de tornada a la seva terra natal, Darfur. Anwar tenia 10 anys quan va saber el que significava la paraula genocidi. Quan va créixer, es va veure obligat a lluitar; només tenia 13 anys. Mentre torna, després de 10 anys d’exili, recorda l’horror de ser un nen enmig d’un dels conflictes armats més mortífers de l’actualitat. Aquest treball pretén posar llum sobre la situació a Darfur i desmantellar la falsa idea que, malgrat les evidències del contrari, el conflicte ha acabat. Aquí hi ha centenars de milers d’assassinats, milions de desplaçats i una nació estripada en mans del seu propi govern.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #genocidi #nenssoldats #sudan #darfur #migració #diàspora #trauma


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Rehab-Eldalil.jpg

Rehab

Eldalil

The longing of the stranger whose path has been broken

Ciutat de residència: El Caire
País d’origen: Egipte

Web
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Rehab Eldalil (Egipte, 1989) és llicenciada en Fotografia per la Universitat de Helwan (El Caire) el 2011 i a més compta amb altres títols al Regne Unit i a l’ICP de EUA. Ha rebut nombrosos i prestigiosos premis i beques.

Amb aquest projecte vol explorar la noció de pertinença i la interconnexió de les persones i la terra través de la comunitat beduïna de Santa Catalina, al sud del Sinaí egipci. En concret amb la tribu Jebeleya, que ha sobreviscut durant segles a guerres, colonialisme, sequera i pandèmies i que ha exercit un paper important en la recuperació de les terres del Sinaí egipci. Es tracta d’un treball que vol traçar un pont entre les veus de la comunitat beduïna i el públic occidental, que durant molt de temps ha vist els beduïns i moltes altres comunitats indígenes a través d’una mirada lineal i romàntica. És, al mateix temps, un treball d’introspecció personal i de recerca d’arrels pròpies.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #comunitatbeduïna #egipte #territori #pertinença #autobiografia


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Nada-Harib.jpg

Nada

Harib

Unearth

Ciutat de residència: Trípoli
País d’origen: Líbia

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Nada Harib (Líbia, 1986) és una fotògrafa independent establerta a Trípoli (Líbia). Treballa tant en reportatges de llarga durada com en la cobertura de les notícies diàries. Se centra en el món àrab i està vinculada a projectes africans. Unearth va rebre el suport del Programa de Fotografia Documental Àrab (ADPP).

«Quan va començar la guerra, l’abril de 2019, vaig assumir el nou paper de fotoperiodista i vaig començar a documentar els reptes de la vida quotidiana de la gent a Líbia, motivada per la necessitat de donar testimoniatge del que passava al meu voltant. (…) Explico la història de la meva pàtria, entrellaçada amb la meva autobiografia i el meu treball com a fotoperiodista des de l’època en què Líbia estava en mans del règim de Gadafi fins a la revolució del 17 de febrer» i les seves conseqüències posteriors. Un dels objectius és continuar fotografiant les complicades capes de les seqüeles de la guerra, les víctimes de la qual s’han quedat sense veu. «El propi títol al·ludeix a la tristesa i a la mort, però també a l’honest procés de furgar en la recerca de la veritat i esperar la bellesa i l’esperança que aquesta aporta».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #líbia #guerra #autobiografía #històriesdevida


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Moliere-Hicham.jpg

Hicham

Houdaïfa

Les cités fantômes du Maroc

Ciutat de residència: Casablanca
País d’origen: Marroc

Web
Facebook



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat

 

Hicham Houdaïfa (Marroc, 1969) és periodista des de 1996. Treballa per a diferents mitjans de comunicació, com Al Bayane. És també autor de diversos llibres, i entre els seus temes destaquen la migració, els drets de la dona, les precarietats de la infància, l’extremisme religiós o la justícia climàtica. És cofundador del programa de formació Openchabab (www.openchabab.com).

El projecte que presenta sorgeix d’un llibre previ, Dos de femmes, dos de mulet: les oubliées du Maroc profond. Se centra en pobles miners abandonats per la indústria quan els jaciments ja no eren rendibles. Les mines es van tancar sense cap projecte de reconversió per als seus habitants, que van quedar exposats a la precarietat o van ser forçats a anar-se’n. La població, la que s’ha quedat, a més a més està exposada a greus problemes sanitaris a causa de l’alta contaminació. «Aquesta recerca tracta de ciutats, pobles i llogarets. D’altra banda, és un tema universal perquè les mines s’estan tancant a tot el món, amb fortes implicacions per als miners, les seves famílies i els pobles del voltant».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #llocsabandonats #mediambient #mines #marroc #diàspora


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/arturo-javier.jpg

Javier

Jennings Mozo

Arturo

Martín Varas

Vivir al margen

Ciutat de residència: Madrid
País d’origen: Espanya

Instagram
Instagram
Instagram



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Arturo Martín Varas (Espanya, 1998) i Javier Jennings Mosso (Espanya, 1998) són dos periodistes audiovisuals amb una àmplia experiència en el reporterisme de carrer. Tots dos comparteixen la plataforma de periodisme independent Django Stories, i han tractat temes de caràcter social com l’exclusió, el racisme o la drogoaddicció.

Vivir al margen és un llibre que desgrana els esdeveniments succeïts entorn dels talls del subministrament elèctric a la Cañada Real entre finals de 2020 i finals de 2021, que va afectar unes 4.000 persones. En aquell moment els dos periodistes es van desplaçar allà i van iniciar el que després ha estat un llarg projecte de recerca i d’innovació en la manera de presentar-lo. Un reportatge polièdric pels punts de vista tan diversos, pels orígens múltiples de la informació i per les maneres de fer-la accessible.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #cañadareal #talldesubministrament #energia #llocsmarginals


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Jordi-Jon.jpg

Jordi

Jon

Eroding Franco

Ciutat de residència: Cambrils (Barcelona)
País d’origen: Espanya

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Jordi Jon (Espanya, 1996) és un periodista i fotògraf documentalista establert a Barcelona, els treballs del qual estan vinculats amb el medi ambient. És un dels fundadors de Món, una organització de periodisme mediambiental.

El projecte Eroding Franco investiga en els arxius científics silenciats durant el franquisme que es relacionen amb l’actual estat de desertització d’Espanya. «El franquisme sol associar-se a la repressió social, però també va establir un estat basat en la desertització, en el qual es va promoure la construcció, l’agroindústria o el turisme de masses com a claus essencials de l’economia espanyola».

«Conegut comunament com el “miracle econòmic espanyol” (1959-1974), es va convertir en una hipoteca que pagaríem tots els espanyols al llarg del segle xxi».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #territori #mediambient #espanya #franquisme


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Yohanne-Lamoulère.jpg

Yohanne

Lamoulère

L’oeil noir

Ciutat de residència: Marsella
País d’origen: França

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Yohanne Lamoulère (França, 1980) es va graduar a l’École Nationale Supérieure de la Photographie d’Arles el 2004, després de passar la seva adolescència a les Comores. Membre del col·lectiu Tendance Floue, els seus temes favorits són la perifèria de les ciutats i la insularitat, en tots els seus aspectes proteics.

Després d’altres treballs centrats en Marsella, en els seus centres comercials, descampats, bars, urbanitzacions o platges, i per finalitzar així el seu recorregut, el seu retrat de la ciutat, presenta aquí un projecte focalitzat en una rotonda situada al barri de Merlan, al districte 14 de Marsella. La rotonda qüestiona la polarització dels vincles entre el centre i els suburbis. Es presenta com un espai tancat, que produeix una percepció semblant a la que tenim d’aquests suburbis i dels afores. El projecte es construeix amb retrats no exempts de ficció en els quals les persones convidades a parlar de Marsella tenen un paper, es converteixen en personatges que encarnen una emoció en relació amb la ciutat.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #ciutat #marsella #perifèria #suburbis #llocsmarginals


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Faris-LOUNIS.jpg

Faris

Lounis

Au cœur d’un lycée de banlieue parisienne

Ciutat de residència: La Courneuve (França)
País d’origen: Algèria

Facebook



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

L’aventura periodística de Faris Lounis (Algèria, 1992) va sorgir per casualitat, en resposta als disbarats d’un polític islamista contra el lloc de la llengua francesa a Algèria. Avui, com a periodista independent, escriu per a diversos diaris algerians.

El projecte que presenta sorgeix arran de l’assassinat de Samuel Paty, el 16 d’octubre de 2020, i les seves nefastes repercussions en el conjunt de la societat francesa, que el va portar a treballar amb estudiants per plantejar algunes preguntes i un espai de debat: «Què no s’ha fet a França perquè un professor d’història i geografia sigui covardament assassinat davant del seu lloc de treball? En què ha fallat el sistema educatiu francès perquè sigui impotent, gairebé incompetent, a l’hora de tractar les qüestions religioses? El meu objectiu era mostrar-los que entre els àrabs existien tradicions escèptiques i atees, i que la raó i el racionalisme no són patrimoni exclusiu d’Europa Occidental». El treball contempla aquesta part ja realitzada i projecta tres accions posteriors que seran recollides en un llibre.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #sistemaeducatiu #frança #monàrab #religió


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Mohamed-Mahdy.jpg

Mohamed

Mahdy

Here, the doors don’t know me /span>

Ciutat de residència: Alexandria
País d’origen: Egipte

Facebook
Instagram



PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Mohamed Mahdy (Egipte, 1996) és un narrador visual establert a Alexandria, el treball del qual se centra en les comunitats enterrades i no vistes d’Egipte, així com en qüestions culturals i socials.

Aquí, les portes no em coneixen tracta d’un poble, d’una comunitat de pescadors entorn del canal Mahmoudiyah, als barris d’Al Max, a Alexandria (Egipte). En deien la Venècia d’Orient Mitjà perquè tenia les mateixes vibracions i la mateixa bellesa que Venècia (Itàlia). El seu paisatge, la cultura antiga i l’amabilitat de la gent feien d’aquest un lloc fascinant. «Un dia els habitants es van despertar amb la notícia que havien de deixar les seves cases, la seva història i, possiblement, la seva vida de pescadors».

El seu treball, en col·laboració amb els habitants d’Al Max des de 2016 fins a 2021, vol ser «una eina per amplificar la veu de la meva comunitat al meu país i a tot el món».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #llocsabandonats #alexandria #històriesdevida #diàspora


Veure projecteVeure imatges

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Lina-Meskine.jpg

Lina

Meskine

Les bidonvilles : des lieux dans l’ombre de la ville de Rabat

Ciutat de residència: Rabat
País d’origen: Marroc

Facebook
Instagram



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Line Meskine (Marroc, 1994) és arquitecta de formació i periodista autodidacta al Marroc. S’interessa per les qüestions relacionades amb la societat per crear llocs significatius que satisfacin les necessitats dels seus habitants.

En el seu projecte, posa el focus en el contrast entre els llocs emblemàtics, simbòlics, que sostenen la imatge de la capital amb uns altres condemnats a l’oblit i a la marginació. Són els barris de barraques, zones insalubres afectades pel programa «Ciutat sense barraques» que el rei Mohamed VI va posar en marxa el 2004. Diversos douars com Karyan El Oued, Sed El Caid, Ras Elma, etc. han estat demolits. D’altres de nous han nascut. «Aquest calvari, que representa la realitat d’una part de la població, és avui invisible en el paisatge urbà. Aquest projecte periodístic pretén posar llum sobre històries humanes oblidades a l’ombra del desenvolupament de la ciutat».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #territori #marroc #rabat #barraques #llocsmarginals


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Sara-Montesinos.jpg

Sara

Montesinos

Un fil roig a la Mediterrània

Ciutat de residència: Premià de Mar (Barcelona)
País d’origen: Espanya

Web
Instagram



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat

 

Sara Montesinos (Espanya, 1990) és comunicadora i periodista especialitzada en migracions, feminisme i drets humans. El 2017 va cofundar l’Agència Talaia, una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per a la comunicació transformadora i el periodisme social i compromès.

Un fil roig a la Mediterrània és un fil que neix a Palestina (on neix el pare del protagonista), passa pel Líban (on es refugia després de la nakba) i fructifica a Catalunya (fugint aquesta vegada de Beirut), on coneix l’Anna, que el 1993 dona a llum al protagonista d’aquesta història. El protagonista anirà descobrint els seus orígens, la història familiar i una memòria heretada que, sense saber-ho, han marcat la seva manera de viure i d’entendre el món. Així, se sap interpel·lat com a part de la tercera generació palestina en la diàspora. Un fil roig a la Mediterrània és un viatge de recerca en el sentit contrari. De Catalunya als orígens a Palestina, passant pel camp de refugiats de Beirut, on encara viuen els seus avis paterns.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #refugiats #palestina #líban #diàspora #històriesdevida #generacions


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Ager-Oueslati.jpg

Ager

Oueslati

Flouka ou Séroukh

Ciutat de residència: Alger
País d’origen: Algèria, Tunís, França

Web
Facebook
Instagram



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Ager Oueslati (Algèria, 1987) és una periodista, fotògrafa i documentalista que privilegia el reportatge llarg o la immersió documental a través de diferents mitjans: fotografia, àudio, vídeo i escriptura. Des de fa temps treballa sobre la migració i l’exili.

El setembre de 2021 va començar a escriure el text Flouka ou Séroukh i a fotografiar Un Carnet de Bord, del barri popular Diar El Mahçoul, conegut com Le Confort, a Alger. Un gran arquitecte, una ciutat emblemàtica, històries humanes… tots aquests bells ingredients en el calder únic de la Meca dels revolucionaris. «Aquesta urbanització, dissenyada per l’arquitecte Fernand Pouillon i construïda el 1954, destinada inicialment a albergar europeus, va ser finalment ocupada, després de la independència el 1962, pels avantpassats d’aquells de qui us explicaré la història».

Durant el transcurs del projecte acompanyarà en el dia a dia a sis persones del barri, i a través de les seves vides, assolades i desesperançades, mostrarà no sols el seu present sinó les petjades d’un passat recent, històric, d’Algèria.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #llocsmarginals #algèria #diarelmahçoul


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Ferida-Pacha-Χιντάκη-Τενγγούρ.jpg

Ferida

Pacha

Out of shore

Ciutat de residència: Asnières-sur-Seine, França
País d’origen: Algèria

Web



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)

 

Ferida Pacha (Algèria, 1979) és escriptora i traductora. La seva carrera li ha servit per bastir ponts entre les ribes i les llengües del Mediterrani, però també entre les èpoques: de l’antiga Aràbia a l’Algèria independent, dels mites fundadors i de les noves aspiracions.

En aquest projecte vol treballar sobre l’exili femení al Mediterrani, a través de la trajectòria de tres dones d’uns quaranta anys: una algeriana, Hind; una grega, Eleni, i una francosiriana, Caroline, que encarnen la paradoxa del retorn impossible. Tres històries de vida, tres itineraris. L’objectiu és recollir les seves paraules en un intent de comprendre el que va ocórrer quan, per elecció o per destí, van perdre (o van creure perdre) el seu lloc d’origen. «En aquest sentit, Out of shore aspira a materialitzar-se en un llibre sobre la recerca, tant la del jo com la del lloc».

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #exilifemení #algèria #històriesdevida


Veure projecte

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2022/04/Marianne-Roux-photo-Marianne-Roux.jpg

Marianne

Roux

Alexandrie, au-delà des imaginaires

Ciutat de residència: Alexandria
País d’origen: França

Linkedin



PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat

 

Marianne Roux (França, 1983) és escriptora, llicenciada en Llengua, Literatura i Civilització Italiana. Apassionada de les societats mediterrànies, va estudiar a Itàlia, Espanya i Tunísia, i va viure al Marroc abans de traslladar-se a Egipte.

Després d’un passat sensual, cosmopolita i literari, que es constitueix en part de la seva identitat com a «capital de la memòria», segons Durrell, avui es defineix Alexandria com una ciutat provinciana, decadent, avorrida… Aquestes són les paraules que sorgeixen quan se’n parla. Una ciutat oblidada pel món, si no fos pel seu passat grandiós. Potser ja no tingui l’aura de la seva època daurada, però està ben viva per als qui vulguin interessar-s’hi. Aquest projecte pretén tornar a situar a Alexandria en el mapa del Mediterrani, i ofereix un relat actual de la ciutat a través del mosaic d’alexandrins, tant famosos com anònims. Encara avui, Alexandria connecta persones de tot el món. I precisament per això mereix ser explicada en la seva realitat humana, més enllà de la imaginació nostàlgica que la condemna al passat.

#trobadescamus #premiscamus #incipiens #alexandria #ciutat #història


Veure projecte