https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/PHOTO-MORIN_ok-320x459.jpg

Edgar Morin


El jurat del II Premi Mediterrani Albert Camus, compost per Luis García Montero, que actua com a president, i per Anna Caballé, José Miguel G. Cortès i Anne Prouteau, ha decidit premiar, per unanimitat, Edgar Morin, per la seva labor com a pensador transdisciplinar. La seva reflexió lliure i constant sobre la condició humana i el futur del planeta l’han convertit en una referència ètica imprescindible del nostre món.

El jurat ha valorat com el seu rebuig dels dogmes, el seu pensament sobre la incertesa i les maneres d’afrontar-la han generat, al llarg de la seva àmplia obra, un tipus d’humanisme que el situa en l’estela d’Albert Camus. Tots dos són «homes rebels» que, lluny de les veritats absolutes, no han deixat d’interrogar-se sobre tot allò que és viu. La seva edat, noranta-nou anys, no és obstacle per a mantenir viu un pensament pertinent, i impertinent, sobre l’actualitat i els seus desafiaments.



El Escriptor, socioantropòleg i filòsof Edgar Morin és un dels principals pensadors francesos contemporanis. El seu treball s’ha centrat en el desenvolupament d’un mètode per a pensar en la complexitat: com a realitat, com a coneixement i com a desafiament contemporani.

Edgar Morin, el veritable nom del qual era Edgar Nahoum, va néixer a París el 8 de juliol de 1921. La Guerra Civil d’Espanya el 1936 va marcar el seu primer compromís polític. El 1942 es va unir a la Resistència com a comunista (es va separar del partit el 1948 i en va ser expulsat el 1951) i com a gaullista en el Moviment de Resistència de Presoners i  Deportats (MRPGD, que es va convertir en MNPGD sota la direcció de Mitterrand). Fou a la Resistència on va assumir el pseudònim de Morin. Durant la guerra va obtenir una llicenciatura en geografia i història i una llicenciatura en dret. En l’Alliberament va publicar el seu primer llibre, L’An zéro de l’Allemagne (L’any zero d’Alemanya), i després es dedicà al periodisme i  fundà la revista Arguments, el 1956.

El 1950 Edgar Morin es va unir al CNRS i es va interessar principalment pels fenòmens considerats menors en aquell moment. Va publicar Le Cinéma ou l’homme imaginaire, el 1956; Commune en France: La métamorphose de Plodémet, el 1965, i La Rumeur d’Orléans, el 1969.

Es va convertir en director d’investigació del CNRS el 1970. A finals d’aquesta dècada, va desenvolupar el que va definir el 1982 com a «pensament complex» i va començar a escriure la seva gran obra, La Méthode, els sis volums de la qual van ser publicats entre el 1977 i el 2004.

La seva extensa obra es caracteritza per una preocupació pel coneixement sense traves ni jerarquies,  que és capaç de captar la complexitat de la realitat i d’observar el més singular situant-ho en el conjunt. Necessitem entendre la naturalesa de l’ésser humà, diu Morin. Però primer hem de descobrir que «el tresor de la unitat humana és la diversitat humana, i el tresor de la diversitat humana és la unitat humana». Presenta les seves reflexions sobre l’educació a La tête bé faite: repenser la réforme, réformer la pensée (1999), Relier els connaissances (1999) i en el seu llibre Les Sept Savoirs nécessaires à l’éducation du futur (2000), que  ha estat traduït a molts idiomes.

Edgar Morin s’ha centrat en el desenvolupament d’un mètode capaç de fer front al desafiament de la complexitat de tots els coneixements moderns, de reformar la política i el pensament, a fi de superar l’actual crisi mundial. Moltes de les seves obres —Journal de Californie (1970), els sis volums de La Méthode (1977-2004), Pour sortir du Xxème siècle (1981), Penser l’Europe (1987), Vidal et les siens (1989), Terre-Patrie (1993), La complexité humaine (1994), Pour entrer dans le XXIe siècle (2004), La Voie: pour l’avenir de l’humanité (2011), Enseigner à vivre. Manifeste pour changer l’éducation (2014), Au péril des idées (2014)— han estat traduïdes a molts idiomes, entre el quals hi ha l’alemany, l’àrab, el xinès, el coreà, l’espanyol, el francès, el grec, l’anglès, l’italià, el japonès, el polonès, el portuguès, el rus, el suec i el turc.

Les seves últimes publicacions són: Changeons de voie: Les leçons du coronavirus (avec la collaboration de Sabah Abouessalam (2020) i L’entrée dans l’ère écologique (2020).

Morin va ser codirector de les revistes Arguments i Communications, director d’investigació  del CNRS, codirector del Centre d’Études Transdisciplinaires (Sociologia, Antropologia, Política) a la École donis Hautes Études en Sciences Socials (1973-1989) i president de l’Agència Europea de Cultura (Unesco), i és president de la Association pour la Pensée Complexe.

És doctor honoris causa de més de 30 universitats de tot el món (a Europa, el Brasil, Mèxic, Bolívia…), en camps tan diversos com la psicologia, la ciència política, la sociologia, l’antropologia i les  ciències de l’educació.

Edgar Morin és reconegut actualment com un dels principals pensadors a escala mundial, està compromès amb el pensament sobre la globalització i participa en la lluita ecològica.


https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/2020.-Changeons-de-voie.jpg

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/2014_couverture_Hres_0_2014.jpg

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/2004_couverture_Hres_0_ENTRÉE-DANS-LE.jpg
https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/2018-Morin-Le-temps-est-venu-de-changer-de-civilisation-1.jpg

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/2008_couverture_Hres_0_LA-METHODE-1.jpg

https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/10/1999_LES-7-SAVOIRS-NECESSAIRES-À-LEDUCATION_1-1.jpg