https://www.trobadescamus.com/wp-content/uploads/2020/01/Luis_Garcia_Montero-320x320.jpg

Luis García Montero


Granada, Espanya, 1958

Director de l’Instituto Cervantes, és catedràtic de Literatura Espanyola i autor d’una amplia obra poètica, narrativa i assagística, que ha merescut els premis Federico García Lorca de la Universitat de Granada, l’Adonáis, el Loewe, el Nacional de Poesía, el Nacional de la Crítica, l’Andalucía de la Crítica, el Poetas del Mundo Latino i el Ramón López Velarde. Posseeix també la Medalla de Oro de Andalucía, la distinció de Hijo Predilecto d’aquesta comunitat i el títol de Profesor Honorario y Académico Ilustre de la Universitat de Mar del Plata.

A la seva obra, caracteritzada per aglutinar la temàtica amorosa amb el compromís cívic i polític, destaquen títols com El jardín extranjero (1989), Las flores del frío (1991), Habitaciones separadas (1994), Completamente viernes (1998), La intimidad de la serpiente (2003), Vista cansada (2008), en poesia; Poesía, cuartel de invierno (1987), ¿Por qué no es útil la literatura? amb Antonio Muñoz Molina (1993), Aguas territoriales (1996), Gigante y extraño. Las rimas de Gustavo Adolfo Bécquer (2001), Los dueños del vacío (2006) o Inquietudes bárbaras (2008), en assaig, a més de ser responsable d’edicions crítiques de García Lorca, Alberti, Luis Rosales i Carlos Barral. Com a narrador, ha publicat títols com Mañana no será lo que Dios quiera (2009), No me cuentes tu vida (2012) o Alguien dice tu nombre (2014). Així mateix, col·labora assíduament en premsa i diverses recopilacions d’articles seus han vist la llum sota títols com Almanaque del fabulador (2003) i Una forma de resistencia (2012).