Mona Hatoum va néixer al si d’una família palestina el 1952 a Beirut (Líban) i viu a Londres des de 1975, quan l’esclat de la guerra civil libanesa la va sorprendre de visita a la Gran Bretanya, situació que li va impedir de tornar-se’n.

Hatoum ha participat en nombroses exposicions col·lectives de gran rellevància, com Turner Prize (Londres, Regne UNit, 1995), la Biennal de Venècia (1995 i 2005), Documenta XI i XIV (Kassel, Alemanya, 2002 i 2017) i la Biennal de Sidney (Austràlia, 2006).

Les seves exposicions en solitari inclouen el Centre Pompidou, París (1994); Tate Britain (Londres, Regne Unit, 2000); Hamburger Kunsthalle, Kunstmuseum (Bonn, Alemanya); Magasin 3, Estocolm (Suècia, 2004); Museum of Contemporary Art, Sidney (Austràlia, 2005) i Fondazione Querini Stampalia en el context de la Biennal de Venècia (Itàlia, 2009). Com a guanyadora del Premi Joan Miró el 2011, Hatoum va fer una exposició monogràfica dels seus treballs a la Fundació Joan Miró a Barcelona el 2012. Entre 2013-2014 Hatoum va ser protagonista d’una exposició en solitari al Kunstmuseum St. Gallen (Suïssa), i l’exposició monogràfica més extensa de la seva obra en el món àrab va tenir lloc a Mathaf: Arab Museum of Modern Art de Doha (Qatar, 2014). Així mateix, el Centre Pompidou inaugurava una exposició monogràfica a París el 2015, que el 2016 va viatjar a la Tate Modern (Londres, Regne Unit) i a Kiasma (Hèlsinki, Finlàndia). Hatoum va rebre el desè Hiroshima Art Prize el 2017 i va presentar un gran monogràfic al Hiroshima City Museum of Contemporary Art. L’any 2017, la Menil Collection de Houston (Texas, EUA) va iniciar una extensa mostra de la seva obra, que s’exhibeix actualment a la Pulitzer Arts Foundation, St. Louis (Misuri, EUA).