(Saint-Nazaire, 1940). Ha estat professor de Literatura Clàssica a França i, posteriorment, a Beirut, Tunísia, Casablanca i Madrid.

(Fez, 1944). Escriptor, pintor i professor de Filosofia. Premi Goncourt l’any 1987 per la novel·la La nit sagrada. Tahar Ben Jelloun comparteix la seva vida entre París, Tànger i Marràqueix.

(París, 1948). Professora adjunta de Literatura Moderna (París IV, La Sorbona), vicepresidenta de la Societat d’Estudis Camusians de 2009 a 2017 i membre del comitè de redacció de la revista Présence d’Albert Camus.

(Belfort, 1954) és historiador, etnòleg i, de 1982 ençà, conservador de museus.

(Nàpols, 1950). Novel·lista, periodista, poeta i traductor d’hebreu antic i ídix. Ha rebut el premi France Culture (1994), el premi Femina Étranger amb la seva obra Montedidio (2002), el Premi Europeu de Literatura el 2013 i el Premi Europeu de Literatura del Parlament Europeu el 2016.

Escriptora, directora i productora de documentals. Té la doble nacionalitat egípcia i francesa.

(Argel, 1955). Autor de cómics.

(Rocafort de Vallbona, 1943). Llicenciat en Periodisme i en Dret. Va rebre el premi Quim Regàs de periodisme; i va obtenir el premi Josep Pla de narrativa 2016 amb el llibre Aquella porta giratòria. Ha publicat La marinada sempre arriba (2014) i El que la terra m’ha donat (2017).

(Granada, 1958). Poeta, narrador, assagista, professor de Literatura Espanyola i, des del juliol de 2018, director de l’Institut Cervantes. És catedràtic de la Universitat de Granada, en la qual va exercir diversos càrrecs, com ara la direcció del Secretariat d’Extensió Universitària.

(Haifa, 1950). Cineasta i arquitecte (Universitat de Berkeley). La seva obra ha merescut nombrosos premis i arreu del món.

(Boulogne-Billancourt, 1951). Periodista especialitzat en geopolítica internacional, és autor de diverses obres sobre les relacions internacionals i ha rebut sis premis de periodisme, entre els quals hi ha el Premi Albert Londres i el Premi Europeu de la Premsa.

(Dijon, 1983). Conservadora i comissària d’exposicions.

(Santiago de Chile, 1956). Artista, arquitecte i cineasta. Ha rebut els premis Guggenheim Fellowship l’any 1995, McArthur Fellowship l’any 2000 i Hiroshima Art Prize l’any 2019.

(Atenas, 1941). Assagista, novel·lista i traductor. L’any 1995 va obtenir el premi a la millor novel·la amb Le Dicôlon. El 2017 va rebre el Premi a la difusió de la llengua i literatura franceses.

(París, 1956). Doctora en Filosofia Grega (Universitat de la Sorbona, París IV), va treballar sota la direcció de Pierre Aubenque i ha fet estades de recerca a Grècia per estudiar la noció de «la mesura justa» en Aristòtil.

(Montpeller, 1988) és professora titular de Filosofia a l’institut d’Orleans (França).

(Granada, 1985). Llicenciada en Dret i Ciències Polítiques i especialista en Relacions Internacionals. Autora de les novel·les Los combatientes (Premi INJUVE de Narrativa 2012); Malas palabras; Terroristas modernos i Lectura fácil (Premi Herralde de Novel·la 2018).

Isabel Muñoz (Barcelona, 1951). Fotògrafa de renom mundial. Destaca en les tècniques de platinotípia i els grans formats, elements dels quals se serveix en voler reforçar el seu missatge de passió pel cos com a mitjà per a abordar l’estudi dels éssers humans.

(Florència, 1974). Professora de Filosofia i Història.

(Oviedo, 1966). Escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta. Pel conjunt de la seva obra i per la seva tasca en la promoció de la cultura grega, ha rebut, entre altres importants reconeixements, el títol d’Ambaixador de l’Hel·lenisme.

(Nantes, 1952). És periodista des de 1976.

(Lorient, 1965). Ensenya literatura francesa a la Universitat Catòlica de l’Ouest a Angers.

(Lleó, 1975) és periodista i escriptora, especialitzada en informació internacional i Drets Humans.

(Haifa, 1947). És escriptor, traductor del poeta palestí Mahmoud Darwich, diplomàtic i, des de 2006, ambaixador i observador permanent de Palestina davant la UNESCO.

(París, 1963). Artista multidisciplinari. Viu a Londres i treballa entre Algèria, París i Londres.

(França, 1950) és professor de Llengua i Civilització Franceses a la facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat Dokkyo del Japó, país on va emigrar el 1975.

(Bagdad, 1950). Escriptora i activista iraquiana.