Germaine Acogny (Allahé, 1944) és ballarina, coreògrafa i professora a tots els continents. S’ha convertit en una ambaixadora real de la dansa i la cultura d’Àfrica. Aquest any ha estat guardonada amb el Lleó d’Or de la Dansa de la Biennal de Venècia.
Mustapha Benfodil (Relizane, 1968) és escriptor i periodista. Viu a Alger, on treballa per al diari El Watan. Ha cobert esdeveniments en diversos països del món àrab, com Egipte, Líban, Síria, Jordània, Tunísia, el Marroc.
Hourya Bentouhami (Troyes, 1979), filòsofa francomarroquina, catedràtica de la Universitat de Tolosa II i membre del Institut Universitaire de France. Els seus treballs de recerca tracten sobre la no-violència i la desobediència civil.
Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945). Llicenciada en Dret i Periodisme, va exercir la seva professió a RTVE i durant gairebé tres dècades va treballar a l’exterior com a corresponsal resident a Nova York, Viena, Moscou, Buenos Aires, Roma i Pequín.
Alejandro Castellote (Madrid, 1959) és comissari independent, assagista i professor de fotografia. Fou responsable de l’Àrea de Fotografia del Cercle de Belles Arts de Madrid de 1985 a 1996, on va dirigir el Festival FOCUS (entre 1985 i 1989).
Jon Cazenave (Sant Sebastià, 1978) és economista i artista visual. La seva aproximació a la fotografia parteix des d’una perspectiva antropològica de caràcter íntim per després desenvolupar un llenguatge que incorpora signes i símbols ancestrals a la creació contemporània.
Aïda Colmenero Dïaz (Madrid, 1981) és creadora, actriu, coreògrafa, ballarina, cineasta i comissària d’arts escèniques. És l’única deixebla espanyola de Germaine Acogny. És la fundadora i directora del projecte multidisciplinari Ella Poema.
Sophie Dufau (Nirot, 1960), és periodista per a Mediapart. Després d’uns mesos a Radio France, va treballar durant 17 anys al diari francès Libération.
Luis García Montero (Granada, 1958). Director de l’Instituto Cervantes, és catedràtic de Literatura Espanyola i autor d’una amplia obra poètica, narrativa i assagística.
Najat El Hachmi (Nador, el Marroc, 1979) és una escriptora que resideix a Catalunya des dels vuit anys. Llicenciada en Filologia àrab per la Universitat de Barcelona, col·labora habitualment amb la premsa i amb diferents emissores de ràdio.
Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963) és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on fa classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat, especialment, a la relació entre filosofia i psiquiatria).
Nathalie Handal (França-Palestina, 1969) és una poeta i escriptora francoestatunidenca criada a França, Amèrica Llatina i Orient Mitjà, i educada a Àsia, als Estats Units i al Regne Unit. La novel·lista Claire Messud la descriu com «una Orfeu contemporània».
Rémi Larue (França, 1989) és doctor en Estudis Polítics de l’École des Hautes Études en Sciences Socials (EHESS) de París i actualment exerceix la seva feina com a treballador social en l’àmbit associatiu a la regió de Île-de-France.
Martine Mathieu-Job (Blida, 1952) és professora emèrita de la Universitat de Bordeaux Montaigne i membre de la Societat d’Estudis Camusians. És autora de diversos assajos sobre literatura colonial i postcolonial del Magreb i de l’oceà Índic.
Amie Mbye (Oslo, 1993) és una ballarina i professora especialitzada en danses afromodernes i urbanes. Forma part de la companyia Aïda Colmenero Dïaz, amb la qual ha treballat en nombrosos teatres i festivals.
Edgar Morin (París, 1921). Escriptor, socioantropòleg i filòsof Edgar Morin és un dels principals pensadors francesos contemporanis. El seu treball s’ha centrat en el desenvolupament d’un mètode per a pensar en la complexitat: com a realitat, com a coneixement i com a desafiament contemporani.
Noa (Tel Aviv, 1969) és cantant, compositora, poeta i percussionista d’origen yemenita, criada a Nova York, que ha actuat als escenaris més prestigiosos del món.
Nuccio Ordine (Diamante, 1958) és filòsof i professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, un dels majors experts contemporanis del Renaixement i del pensament de Giordano Bruno.
María Pagés (Sevilla, 1963) és pionera en l’enteniment de la dansa flamenca com una expressió cultural contemporània. Si hi ha alguna cosa que defineixi la creativitat polièdrica d’aquesta creadora iconoclasta és el seu arrelat sentit ètic de la cultura.
Christian Phéline (París, 1945) procedeix d’una família que ha viscut a Algèria al llarg de diverses generacions. Ha ocupat durant molt de temps responsabilitats en l’administració francesa, tant en la cultura com en els mitjans de comunicació.
Franck Planeille (Cavaillon, 1962) és director d’institut. Titular d’un màster consagrat a l’obra d’Albert Camus, també és conferenciant, comissari d’exposicions i escriptor.
Anne Prouteau (Lorient, 1965). Professora de literatura francesa a la Universitat Catòlica de l’Ouest a Angers i actualment presidenta de la Société des Études Camusiennes, participa en la promoció de l’obra de l’escriptor.
Abdo Shanan (Orán, 1982). Artista fotògraf. Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat de Sirte (Líbia). El 2012, va realitzar una pràctica professional en Magnum Photos Paris que li va donar l’oportunitat d’assajar el seu enfocament fotogràfic i fer la primera reportatge per a la revista Rukh.
Alícia M. Sintes (Menorca, 1969) és física teòrica. Va començar la seva carrera investigadora a la Universitat de les Illes Balears (UIB), on es va doctorar l’any 1996.
Camille de Toledo (Lió, 1976) és escriptor i doctor en Literatura Comparada. Imparteix classes en el Taller d’escriptures contemporànies de l’ENSAV (La Cambre) de Brussel·les.
Juan Valbuena (Madrid, 1973). Fotògraf fundador de l’agència NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i professor-coordinador del Màster Internacional de Fotografia i Gestió de Projectes de l’Escola EFTI.