Hourya Bentouhami (Troyes, 1979), filòsofa francomarroquina, catedràtica de la Universitat de Tolosa II i membre del Institut Universitaire de France. Els seus treballs de recerca tracten sobre la no-violència i la desobediència civil.

Jon Cazenave (Sant Sebastià, 1978) és economista i artista visual. La seva aproximació a la fotografia parteix des d’una perspectiva antropològica de caràcter íntim per després desenvolupar un llenguatge que incorpora signes i símbols ancestrals a la creació contemporània.

Alejandro Castellote (Madrid, 1959) és comissari independent, assagista i professor de fotografia. Fou responsable de l’Àrea de Fotografia del Cercle de Belles Arts de Madrid de 1985 a 1996, on va dirigir el Festival FOCUS (entre 1985 i 1989).

Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963) és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on fa classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat, especialment, a la relació entre filosofia i psiquiatria).

Najat El Hachmi (Nador, el Marroc, 1979) és una escriptora que resideix a Catalunya des dels vuit anys. Llicenciada en Filologia àrab per la Universitat de Barcelona, col·labora habitualment amb la premsa i amb diferents emissores de ràdio.

Luis González Palma (Guatemala, 1957) és un fotògraf que viu i treballa a Córdoba, Argentina. El 1999 va rebre el Premio PHotoEspaña Baume & Mercier.

Rémi Larue (França, 1989) és doctor en Estudis Polítics de l’École des Hautes Études en Sciences Socials (EHESS) de París i actualment exerceix la seva feina com a treballador social en l’àmbit associatiu a la regió de Île-de-France.

Martine Mathieu-Job (Blida, 1952) és professora emèrita de la Universitat de Bordeaux Montaigne i membre de la Societat d’Estudis Camusians. És autora de diversos assajos sobre literatura colonial i postcolonial del Magreb i de l’oceà Índic.

Noa (Tel Aviv, 1969) és cantant, compositora, poeta i percussionista d’origen yemenita, criada a Nova York, que ha actuat als escenaris més prestigiosos del món.

María Pagés (Sevilla, 1963) és pionera en l’enteniment de la dansa flamenca com una expressió cultural contemporània. Si hi ha alguna cosa que defineixi la creativitat polièdrica d’aquesta creadora iconoclasta és el seu arrelat sentit ètic de la cultura.

Christian Phéline (París, 1945) procedeix d’una família que ha viscut a Algèria al llarg de diverses generacions. Ha ocupat durant molt de temps responsabilitats en l’administració francesa, tant en la cultura com en els mitjans de comunicació.

Franck Planeille (Cavaillon, 1962) és director d’institut. Titular d’un màster consagrat a l’obra d’Albert Camus, també és conferenciant, comissari d’exposicions i escriptor.

Carme Riera (Palma, 1948) és escriptora en llengua castellana i catalana i dirigeix la Càtedra Goytisolo a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Alícia M. Sintes (Menorca, 1969) és física teòrica. Va començar la seva carrera investigadora a la Universitat de les Illes Balears (UIB), on es va doctorar l’any 1996.

Camille de Toledo (Lió, 1976) és escriptor i doctor en Literatura Comparada. Imparteix classes en el Taller d’escriptures contemporànies de l’ENSAV (La Cambre) de Brussel·les.