Per un periodisme compromès
El 2020 s’impulsa la creació d’un nou premi a trajectòries incipients en l’àmbit del periodisme (text, fotografia i il·lustració). Aquest premi vol convertir-se en una plataforma de difusió de projectes que donin a entendre una manera de fer periodisme que dialogui amb les premisses d’Albert Camus i de la seva manera de viure «la professió més bella del món».
El Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens es concedeix cada dos anys (els anys parells), entre cada edició de les Trobades, a una autora o autor de trajectòria incipient amb una proposta de recerca i de reflexió periodística (gràfica, fotogràfica o textual) que s’inscrigui en els plantejaments de la pròxima edició de les Trobades (el 2021 sota el lema: “No hi ha vida sense diàleg”) i, des del seu propi prisma, dialogui de l’alguna manera amb el testimoniatge camusià i amb la manera d’entendre el periodisme d’Albert Camus.
La convocatòria d’aquest premi està restringida a les candidatures proposades pels nostres satèl·lits (nominadors).
Els objectius del premi són:
1 | Donar a conèixer projectes periodístics en desenvolupament a la conca del Mediterrani.
2 | Donar visibilitat internacional a autors en l’inici de la seva trajectòria.
3 | Potenciar el diàleg des de l’actualitat amb el pensament d’Albert Camus.
4 | Crear llaços entre autors de diferents països que estiguin treballant en sentits paral·lels, en disciplines diverses.
5 | Projectar l’illa de Menorca com a port d’acollida de les idees, d’un debat crític amb rellevància internacional.
El Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens és un premi únic, es lliura a una sola persona i es materialitza en la producció en forma de llibre o exposició, depenent de les característiques del treball premiat, i en la participació i presentació del projecte a l’abril o maig de 2021, en el marc de les III Trobades Mediterrànies Albert Camus 2021.
Membres del jurat
Benfodil
Dufau
Valbuena
Candidats Incipiens
«Què és un periodista? És un home a qui, d’entrada, se li suposen idees. D’historiador del dia a dia ho és després, i la seva primera preocupació ha de ser la veritat».
Albert Camus, Manifest (1939)
Els projectes periodístics dels setze finalistes que opten al I Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens posen el focus en temes com la situació dels refugiats, la guerra de Síria, el paper de la Unió Europea, la rellevància de les dones en la resistència, l’homosexualitat, l’emigració o els abusos de poder derivats de la crisi sociosanitària per la pandèmia de covid-19. Les propostes, pertanyents als àmbits de la fotografia, la il·lustració i el text, tenen com a escenari diferents països de l’arc mediterrani: Líbia, Grècia, Síria, Tunísia, Espanya, el Marroc, França, Líban, Algèria i Egipte.
Darrere els projectes candidats hi ha les biografies de deu autors i sis autores incipiens originaris de nou països —Síria, Espanya, França, Argentina, Líban, Grècia, Itàlia, Egipte i Algèria— que segueixen, en les seves investigacions i obres, l’empremta ètica que Albert Camus va deixar impresa en el món del periodisme.
Al-Masri
Living among the rubbles
Ciutat de residència: Idlib
País d’origen: Síria
PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Karam Al-Masri (Síria, 1991) va néixer i va créixer a Alep. Es va convertir en el fotògraf que és per la trista casualitat de la guerra. Proposa un projecte que mostra la forma de vida que es crea en els habitatges destrossats per les bombes i en constant perill d’esfondrament. Un reportatge on mostrarà el dia a dia i l’acomodament de les activitats quotidianes (dormir, jugar, cuinar…) dels habitants d’una ciutat en ruïnes.
Albasri
Three figures speaking
Ciutat de residència: Lió
País d’origen: Síria
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Qasem Albasri (Síria, 1992) és un periodista sirià que resideix a França. Proposa explicar la guerra del seu país des de dos punts de vista íntims i personals. Ho farà amb dues entrevistes: una, a Mohammed, un jove que va veure com la seva vida d’estudiant es va veure truncada i que ara treballa en una llibreria davant de la Universitat a la qual no pot assistir; i una altra, que narrarà les vides i els viatges que fan tot sols l’Aboud i Zain, dos nens sirians que s’han de reunir amb els seus pares a França pròximament.
Baquedano
Fuentecica
Ciutat de residència: Toulouse
País d’origen: França
PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Pablo Baquedano (França, 1988) és fotògraf, autor de treballs que tenen un profund calat sociològic. En aquesta ocasió presenta un projecte al voltant de les comunitats que es generen arran de la immigració, centrat a Fuentecica (Almeria) i el seu entorn per parlar de la barreja d’identitats o de la transformació i dissolució d’aquestes, que té les seves conseqüències en la realitat política, econòmica i social. Fa una immersió profunda en aquestes comunitats per tal d’establir contacte proper amb les persones, conèixer les seves vides, saber de què són víctimes.
Elfmam
Indésirables Étrangers
Ciutat de residència: Barcelona
País d’origen: Argentina
PROJECTE:
Gràfic
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Martín Elfmam (Argentina, 1976) és un il·lustrador argentí afincat a Barcelona. Presenta un projecte basat en el relat i l’encreuament entre dos moments històrics. L’inici el dedica a la vida d’un indésirable étranger —els emigrants espanyols a França durant el franquisme—, a qui va conèixer el 1997; després ho relaciona amb la crisi dels refugiats sirians a Grècia i l’arribada de la covid-19 als camps. Com va passar amb el seu amic el 1939, els refugiats són abandonats a la seva sort.
García
Hope for the Future
Ciutat de residència: Barcelona
País d’origen: Espanya
PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Àngel García (Espanya, 1981) és fotoperiodista. Proposa un treball al voltant de les vides i circumstàncies de més de sis mil menors arribats a Catalunya entre gener de 2017 i juny de 2019 sense acompanyants adults. A priori planteja algunes qüestions: el col·lapse administratiu que suposa, la massificació dels centres de residència, la falta de documentació i, sobretot, els problemes que sorgeixen quan arriba la majoria d’edat d’aquests nens i adolescents. El treball estarà vinculat amb l’Associació Exmenas que, al marge de l’Administració pública, treballa per no deixar en l’abandó a aquests joves extutelats.
Haddad
Stranded. On Life After Imprisonment
Ciutat de residència: Beirut
País d’origen: Líban
PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Elsie Haddad (Líban, 1982) és una fotògrafa documental resident a Beirut, activista i sensible a temes socials per a la transformació de la societat libanesa moderna. Proposa un projecte on investiga el tema de l’empresonament al Líban i la posterior vida dels exconvictes davant aquest trauma, els desafiaments i l’estigma social. Amb el projecte ja en marxa, el tema va prendre un caire més personal quan va ser empresonat el seu germà petit. En el llibre que proposa, donarà veu a dotze persones a través de diferents formes de creació i intervindrà també en el seu contingut.
Kazakis
La herida griega. ¿Qué está pasando realmente en Grecia?
Ciutat de residència: Atenes
País d’origen: Grècia
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Dimitris Kazakis (Grècia, 1962) és un economista i analista polític en diversos mitjans de comunicació amb un argument sòlid en investigacions i obertament crític amb les polítiques d’austeritat i rescat aplicades a Grècia en els últims deu anys. Proposa, en aquesta línia, un llibre d’anàlisi socioeconòmic i d’investigació periodística i històrica que mira d’extreure alguna lliçó de la dura experiència del seu propi país i on reflexiona sense tabús sobre el present i el futur cap al qual s’encamina el poc qüestionat projecte de la Unió Europea.
Larue
Presque une île : Enquête en terres médoquines
Ciutat de residència: París
País d’origen: França
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Rémi Larue (França, 1989) és un periodista francès gran coneixedor i molt vinculat a l’obra periodística d’Albert Camus. Presenta un projecte a realitzar a la seva terra, a la zona del Médoc (França), regió petita i desconeguda si no fos per un vi que dóna la volta al continent. L’assaig, plantejat com a fractal del món actual, tracta des del detall el que significa per als viticultors de sempre, i per als habitants del Médoc en general, l’adquisició de les antigues finques per part de grans empreses viticultores i la contractació d’immigrants mal pagats i viuen amuntegats a les cases pertanyents a la finca.
Nachawi
To Dream is a Dialogue
Ciutat de residència: Beirut
País d’origen: Síria
PROJECTE:
Gràfic
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Dima Nachawi (Síria, 1980) és, entre altres coses, una il·lustradora siriana amb gran implicació en les lluites contra la violència. Proposa un projecte basat en l’esperança i els somnis de moltes dones que volen veure finalitzada la guerra i que s’inspira en les històries pròpies explicades per elles mateixes. Posa en valor l’aspecte positiu del dia a dia per no deixar-se aixafar per les grans notícies, que prioritzen el drama i invisibilitzen la vida que segueix bategant, per exemple, en les cançons de bressol. El projecte posa en valor l’aspecte femení de la gran majoria de lluites per la no-violència.
Palomo
Nyango, atrapadas en Marruecos
Ciutat de residència: Madrid
País d’origen: Espanya
PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Teresa Palomo (Espanya, 1992) és una fotògrafa documental nascuda a Conca i resident a Madrid. El projecte que presenta se situa a la ruta de migració Marroc-Espanya, on treballa des de fa sis anys, i posa el focus en el prisma femení —en les dones subsaharianes—, oblidat i invisible a la premsa. Les dones, menys perseguides que els homes per les autoritats, constitueixen el pilar fonamental per a la supervivència a Espanya. Aquest treball, que es beneficiarà dels seus nombrosos contactes previs a la zona, pretén servir a més de punt de suport a la investigació de diverses ONG que hi treballen.
Salvá
La lucha continua de las mujeres en el norte de África (provisional)
Ciutat de residència: Palma de Mallorca
País d’origen: Espanya
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Ana Salvá (Espanya, 1986) és periodista i narradora d’històries. El projecte que presenta surt de l’esclat de protestes vinculades a la Primavera Àrab, l’any 2001, i del paper protagonista (i revertit) de les dones en diversos països àrabs, on es van convertir en autèntiques líders, trencant amb tots els cànons establerts que les oprimeixen. A través d’entrevistes a Tunísia, Egipte, Líbia, Algèria i el Marroc, aquest treball pretén donar veu a les dones que han estat, i encara són, les protagonistes d’aquesta revolució, els ecos de les quals se senten en diversos països de la regió.
Sbouai
Nos mensonges (part II)
Ciutat de residència: París/Tunísia
País d’origen: Síria
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Sana Sbouai (Síria, 1983) presenta un projecte (continuació d’un altre anterior) que tracta de l’homosexualitat a Tunísia, de què significa viure en la mentida, viure sent un altre. Per fer-ho donarà veu a una sèrie de testimonis: escoltarà quines són les seves mentides que, sens dubte, són reflex i retrat d’una societat. L’autora considera que deu anys després de la Primavera Àrab, amb una joventut enfortida, hi ha interès en reportatges de més profunditat, en donar més temps a la paraula de l’altre i en abastar també períodes més llargs d’investigació. Aquests tres eixos travessen la seva recerca.
Scavo
Mare Nostrum desaparecido
Ciutat de residència: Como
País d’origen: Itàlia
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
No iniciat
Nello Scavo (Itàlia, 1972) periodista italià que projecta realitzar una «àmplia investigació periodística a la vora del Mediterrani, a la recerca de connexions entre les xarxes delictives i les institucions en la progressiva institucionalització de la captura i la tortura de migrants i refugiats. Els éssers humans són utilitzats com armes no convencionals en els conflictes de poder».
El projecte vol oferir «un quadre exhaustiu de l’atac als drets humans que té a Líbia al centre, però que manté unides totes les altres rutes cap a Europa».
Youssef Selim
Digital Arabs
Ciutat de residència: Beirut
País d’origen: Egipte
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Adam Youssef Selim (Egipte, 1984) és arquitecte i investigador. El seu treball se centra en l’estètica, la política i la història de les eines. «Aquest projecte tracta de revisar els llegats del món digital en l’arquitectura àrab, produïts en el decenni de 1990, amb la finalitat de construir una història alternativa, regionalment matisada i més factible del digital. (…) Es tracta d’un intent inaugural per comprendre el “sud digital”, que consisteix a localitzar l’origen del pensament i les eines digitals en geografies i temporalitats alternatives que no són necessàriament sinònim de nord global o del capitalisme avançat».
Shanan
A Little Louder
Ciutat de residència: Argel
País d’origen: Algèria
PROJECTE:
Fotogràfic
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Abdo Shanan (Algèria, 1982) és un fotògraf documental de pare sudanès i mare algeriana. El projecte que presenta tracta de donar visió al canvi que la pandèmia de covid-19 ha provocat en les protestes i manifestacions del poble algerià en relació a la situació política actual.
Un fort moviment es va fer visible al mes de febrer de 2020 amb manifestacions massives i reiterades pels carrers de tot el país. Amb la crisi sanitària com a excusa, molts activistes són ara castigats amb la presó. «Sota aquesta nova realitat, puc veure l’espai de llibertat (o “camp del possible”, com el descriu el meu amic Salah Badis) encongint-se cada dia».
Simón
La pandemia del miedo
Ciutat de residència: Màlaga
País d’origen: Espanya
PROJECTE:
De text
FASE DE PROJECTE:
En fase inicial (inèdit)
Patricia Simón (Espanya, 1983) és periodista. L’aparició de la covid-19 ha orientat el seu projecte cap a «un dels fenòmens recents de més transcendència històrica». Proposa un assaig amb forma de crònica periodística on els col·lectius més afectats per les conseqüències de la pandèmia dialoguin entre si. «Perqè aquest és el sentiment i la paraula que més han verbalitzat les persones que he entrevistat al llarg de les últimes setmanes amb motiu d’aquesta crisi sociosanitària: la por, que el poder aprofita per a un major control passant per sobre dels drets humans fonamentals».