Si ningú hi ha que representi l’esperit i la manera de sentir mediterranis en els àmbits intel·lectual i literari, aquest és l’escriptor francoalgerià Albert Camus. Un mediterrani per tots costats o, com el qualificà Jean Daniel, «un mediterrani total».
Albert Camus viu, respira, imagina, somnia, crea i es revolta en favor d’aquest Mediterrani heterogeni i carregat de contradiccions, en què la reflexió i la passió van de bracet i l’estètica i l’ètica se cerquen mirant de crear un món millor.
Aquests vincles mediterranis no són tan sols producte de les seves vivències algerianes, sinó que també revinclen la seva poderosa rel per la figura de l’àvia materna, Catalina Maria Cardona Fedelich (1857-1930), una pagesa que se n’hagué d’anar a cercar, enfora del seu Sant Lluís natal, una terra que li permetés superar la fam i la pobresa.
És, doncs, arran d’aquests vincles menorquins que hem tingut interès a organitzar unes trobades mediterrànies entorn de la seva figura per a retre homenatge a aquest «nét d’exiliats», a més de voler celebrar el 60è aniversari de la concessió del premi Nobel que Camus va rebre per «la seva lúcida serietat que il·lumina els problemes de la consciència humana en el nostre temps.»
Sota el doble signe de Menorca i Ítaca, illes dels «orígens», aquestes trobades s’articulen al voltant de tres eixos principals que al seu torn es divideixen en taules rodones i conferències.
I participant-hi, tindrem entre nosaltres escriptors, personalitats del món de les lletres i pensadors de les distintes ribes d’aquest «Mare Nostrum».
El 1948, durant un programa de ràdio dedicat a René Char, Camus evocava «aquesta gran veu que acompanya la nostra navegació difícil i ens parla sense repòs d’una Ítaca a la qual arribarem, a pesar dels obstacles, i en la qual retrobarem l’alegria senzilla de ser home». (Pléiade, O.C.II, p.768)
Des dels seus primers escrits fins a El primer home, l’obra de Camus està marcada per la nostàlgia, aquest gran desig de retorn, el «nóstos». Talment Ulisses lluny d’Ítaca, Camus, exiliat de l’illa original, «arrabassat al món innocent i càlid dels pobres, món tancat sobre si mateix com una illa…» (1), aquest món de sa mare i de sa àvia maonesa, Camus inicia un periple en cerca de la seva vertadera pàtria i a costa d’una «navegació difícil», al terme del qual pretén arribar a la seva Ítaca malgrat que, com observa, «no era tan fàcil trobar Ítaca». (Pléiade, O.C.I, p.1299)
Intervenen: M. Montserrat Morlà Subirats, Batlessa de Sant Lluís, Miguel Ángel Moratinos, Michel Barré i, S.E. Yves Saint-Geours, Embaixador de França a España
Modera: Francesc M. Rotger
Intervenen: Fina Salord, Carlota Vicens i Javier Reverte
Agnes Spiquel
Modera: Guy Basset
Intervenen: Maïssa Bey, Jordi Coca i Marie-Thérèse Blondeau
Yannis Kiourtsakis i Ghayath Almadhoun
«Elegirem Ítaca, la terra fidel, el pensament audaç i frugal, l’acció lúcida (…)» (Homme révolté, Pléiade, O.C.III, p.323-4)
Després de la Segona Guerra Mundial, Camus, en una taula rodona titulada «Civilització», feia aquesta crida: «… l’única cosa que ens queda per fer és tenir l’energia, la decisió, la lucidesa suficients per a reunir un cert nombre de persones entorn de voluntats provisionals. Es tracta de preparar avui una continuació i un esdevenidor…» (O.C. II, p.684)
Reunits en aquesta illa de Menorca, en uns temps de crisi en què el Mediterrani presencia en les ribes i aigües seves tantes de tensions i drames… ¿Que potser no són aquests el moment i el lloc adequats per a respondre a la crida de Camus i mirar de trobar en la seva obra referències, «balises», amb les quals puguem orientar-nos per obrir el camí d’un esdevenidor apaivagat?
Jean-Yves Guerin i María Santos Sainz
Modera: Jesús Maraña
Intervenen: Mohamed Achaari, Manuel Vicent i Samar Yazbek
Françoise Kletz-Drapeau
Modera: Bouziane Ahmed Khodja
Intervenen: Amin Maalouf, Yasmina Kadhra i Sinan Anton
Hélène Rufat
«En el centre de l’obra nostra, encara negra, hi resplendeix un sol inesgotable…» (O.C.III, L’Eté, l’énigme, p.606)
En aquests temps ens cal també llum per a ajudar-nos a veure-hi més clarament per aquests camins tumultuosos. Nosaltres, ciutadans del segle XXI, desitjam submergir-nos en l’obra de Camus per mirar de conèixer-nos més bé i trobar les maneres de construir un futur millor.
Però també voldríem donar veu a aquells qui, amb les seves paraules i amb els seus pensaments, construeixen altres horitzons, poant en l’obra de Camus, on la llum hi pesa, aquest «sol inesgotable».
«Oh llum! És el crit, en el drama antic, de tots els personatges enfrontats al seu destí. Aquest recurs és també el nostre… Al bell mig de l’hivern, aprenia a la fi que hi havia en mi un estiu invencible.» (L’Eté, Retour à Tipasa, O.C.III, p.613)
Frank Planeille, Josep Ramoneda i Oliver Laxe
Modera: Iñaki Gabilondo
Intervenen: Jehan Bseiso, Ponç Pons i Camille de Toledo
Intervé: Agnès Spiquel i Miguel Angel Moratinos